Tan bon punt el 28 de maig de l'any passat el rellotge aplegà a les 20 hores i es tancaren les urnes, a la seu que Compromís té a la plaça del Pilar, es multiplicaren les cares llargues. Les enquestes a peu d'urna els mostraven una realitat irrefutable. A pocs metres d'allí, a la seu que el PSPV-PSOE té al carrer Hospital, tampoc no estaven per a festes. Els números no donaven per reeditar el pacte de govern progressista. Era senzillament impossible. Després de vuit anys, el Botànic es marcia.
Ho feia, d'una banda, per l'esfondrament d'un Unides Podem que esdevenia extraparlamentari. D'una altra banda, per la capacitat de PP i Vox d'absorbir els vots de l'extinta Ciutadans i, alhora, sumar nous votants. En total: 1.200.000 paperetes per a la dreta i 1.125.000 per a l'esquerra. Setanta-cinc mil vots de diferència. Suficients per obrir una nova etapa i liquidar, de pas, el primer govern progressista de coalició en la història democràtica del País Valencià.
A PP i Vox només els van caldre setze dies per rubricar la seua entesa en un despatx de les Corts Valencianes. Un acord de mínims, amb el qual el PP assumia part dels preceptes de l'extrema dreta i, a canvi, aquests desplaçaven a qui havia estat el seu cap de llista -el professor de dret constitucional de la Universitat de València Carlos Flores Juberías-, després de transcendir que havia estat condemnat per assetjar reiteradament la seua exdona.
Fou, a escala estatal, la primera entesa per formar un govern autonòmic entre PP i Vox. Un acord llampec que va pillar desprevinguda Génova, que s'estimava més dilatar els temps de la negociació per tal de no contaminar la campanya electoral per a les eleccions generals convocades, per sorpresa, per Pedro Sánchez l'endemà de la catàstrofe electoral del 28-M. Mazón, un polític que va iniciar la seua carrera política en temps d'Eduardo Zaplana i que venia de ser president de la Diputació d'Alacant, però, tenia pressa per cobrar-se la peça que havia guanyat la nit del 28-M.
Batalla cultural en versió valenciana
D'aquella nit electoral es compleix aquest pròxim dimarts un any. Tres-cents seixanta-cinc dies què PP i Vox han aprofitat per aterrar al govern, prendre-li el pols a l'administració valenciana i començar a desplegar les seues polítiques. "El PP té un avantatge molt important respecte de Vox, en termes de gestió: té quadres que ja tenen experiència prèvia perquè van exercir en els governs anteriors del PP. Han col·locat a gent en el primer i el segon nivell que ja han tocat govern i això es nota a l'hora de gestionar els temps, els llenguatges i el disseny de les estratègies", explica la politòloga i professora de la Universitat de València, Aida Vizcaíno, qui recalca que el PP, a més, "ha sabut sobreposar-se a la hipoteca reputacional" que van deixar els darrers governs dels conservadors i que van funcionar d'esperó, en alt grau, per al canvi de cicle polític l'any 2015.
En tot cas, aquest primer any de govern ha servit per tal que des de la
Álex Comes: "Vox utilitza la Conselleria de Cultura per desplegar la seua batalla cultural".
Generalitat es revifara la batalla identitària. El vicepresident (i torero) Vicente Barrera ha utilitzat la conselleria de Cultura per ressuscitar velles divisions que ja estaven superades. Al setembre, durant la seua primera compareixença pública a les Corts per explicar les seues línies de gestió, ja va avançar que una de seues prioritats seria fer de "dic de contenció del pancatalanisme cultural expansionista".
En compareixences successives va deixar en la banda dels proscrits a homenots com Sanchis Guarner, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés. No cal dir la urticària que a Barrera li genera l'ús del terme 'País Valencià'. La presidenta de les Corts, Llanos Massó, va arribar a desegitimar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normatiu en matèria lingüística. D'una altra banda, d'ençà que accediren al govern, l'ús del valencià entre els representants públics ha caigut en picat, com també les polítiques públiques per al foment de la llengua.
"Vox té com a eix central de la seua política la batalla cultural. Ho ha posat sempre de manifest i ho va evidenciar encara més aquest cap de setmana a Madrid (en referència a la trobada de partits d'extrema dreta) -analitza Álex Comes, que és director de la consultoria política La Base-. A això cal afegir que vivim en un territori amb unes particularitats històriques, culturals i identitàries molt determinades. No és d'estranyar que Vox exigira tenir el control de la Conselleria de Cultura perquè és des d'ací que pot desplegar aquesta batalla cultural".
Poli bo, poli roí
Siga com siga, el Partit Popular sembla còmode en aquesta retòrica. Al capdavall, durant molt de temps van ser ells els qui van alimentar la lògica de "los buenos valencianos" i "los malos valencianos". És com si Vox li estigués fent la feina bruta en aquesta matèria. "En certa manera, al PP li va bé la presència de Vox perquè li permet vendre's com el partit de la moderació. Així, pot retenir un votant que en comicis anteriors va donar suport a Ciutadans o, fins i tot, als socialistes", opina Comes.
Després d'un any de les eleccions, fa la sensació que el PP deixa fer a Vox i evita desacreditar-lo. No dona un suport explícit a les seues declaracions, però tampoc no els les retreu públicament. Només quan la consellera Elisa Nuñez va evitar dir, en una entrevista publicada a Las Provincias, que Franco era un dictador, Mazón va esmenar-la de forma taxativa. Al marge, doncs, de qüestions puntuals, la sensació externa és de cohesió, tot just el que no passa al govern municipal de València, on les eixides de to del vicealcalde -de Vox- han obligat a intervenir en més d'una ocasió a l'alcaldessa, María José Català.
"Vox té una estratègia molt clara -exposa Aida Vizcaíno-: fer molt de soroll, plantejar la batalla cultural i crear aliances amb el teixit social que li és afí". El partit ultradretà i el PP, de fet, rivalitzen per congraciar-se amb els sectors del blaverisme que representen Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
Durant aquest primer any de govern fa la impressió que Vox li està fent la feina bruta al PP en matèria de símbols.
En el primer capítol d'aquesta legislatura, doncs, el PP interpreta el paper de 'poli bo', mentre Vox s'acomoda en el de 'poli roí', una estratègia que, en opinió d'algunes de les persones consultades per aquest setmanari, conduirà, a mitjà termini, a la fagocitació del partit de Santiago Abascal. En aquesta línia s'expressa la politòloga Raquel Valle-Escolano.
"Mai és fàcil l'adaptació a un govern de coalició, i més si és amb un partit de poca o cap tradició de govern com Vox. Sol passar -i acabem de veure l'exemple de Podem amb el PSOE- que el partit tradicional, sòlid i amb experiència s'acaba apropiant de les virtuts de qualsevol executiu de coalició i crec que a la Comunitat Valenciana ocorrerà el mateix", explica aquesta professora de la Universitat de València. A Unió Valenciana saben bé com són les lògiques en aquest tipus d'acords.
El fet cert és, en tot cas, que, de moment, han esdevingut un tàndem ben avingut, com ho demostra el fet que pactaren, a finals de març, la presentació de cinc proposicions de llei. Són propostes que afecten a qüestions molt sensibles, com ara el model lingüístic dels centres educatius, l'arquitectura jurídica d'À Punt i, especialment, la que deroga la Llei de Memòria Democràtica del Botànic i imposa una nova normativa amb clars tints revisionistes que ha estat durament criticada tant per les entitats memorialístes com pels departaments d'història de les universitats públiques valencianes.
"Hi ha una dimensió simbòlica molt potent d'aquesta bateria de mesures. Però, en tot cas, fa la impressió que el PP s'hi sent a gust", valora Aida Vizcaíno qui recalca que és en matèria d'igualtat i defensa de drets de les dones on els dos socis de govern estan més distanciats. En tot cas, durant aquest any sembla haver imperat la màxima que es va marcar Mazón quan va prendre possessió: actuar com "un sol govern", tot evitant que les diferències es sobredimensionen.
Es tracta, en tot cas, segons destaquen els politòlegs consultats, de mesures que van en la línia dels programes electorals que el 28 de maig passat, reberen el major suport popular. "Potser siga el punt de partida per escometre algunes reformes que duien ambdós socis de govern en el programa electoral. No obstant això, el nou executiu valencià tampoc no s'ha destacat per tenir un perfil molt alt o mediàtic en la seua acció política. En aquest sentit, volen transmetre una sensació d'estabilitat i ser valorats per la ciutadania. Es fa camí en caminar, i jo crec que és ara quan veiem que estan començant a agafar ritme", valora Raquel Valle-Escolano, qui és també professora a la Universitat de València.
L'enemic convenient
Al tàndem PP-Vox l'ajuda, en tot cas, el fet que a Moncloa hi haja Pedro Sánchez. El president del govern espanyol ha esdevingut l'ase dels cops de la Generalitat Valenciana. Si en temps de Ximo Puig, Isabel Díaz Ayuso va esdevenir la seua arxienemiga, en temps de Mazón és a Sánchez a qui li correspon aquest paper. El fet de comptar amb un president socialista al capdavant del govern espanyol li permet articular un discurs victimista, en matèries com ara la gestió hídrica, la reforma del model de finançament o l'ampliació d'infraestructures de transport (i, especialment, els aeroports de Manises i l'Altet). "La figura d'un contrincant polític extern d'un altre partit -explica Raquel Valle-Escolano- sempre és positiva per unir voluntats al seu voltant en temes sensibles".
La reivindiació de les ampliacions aeroportuàries ha esdevingut, de fet, un element cardinal, una volta que el Consell de Ministres va donar llum verda a l'ampliació del port de València. Perquè la promoció de l'activitat turística s'ha convertit en una obsessió de l'actual Consell. No és un detall menor que qui ocupa la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme-Núria Montes- procedira de la patronal hotelera Hosbec, amb origen a Benidorm. Per a la posteritat d'aquest primer any de govern queda la frase pronunciada per Carlos Mazón en la fira del turisme de Londres: "La Comunitat Valenciana serà turística o no serà".
--------------------------------------------------------------------------------
MAZÓN, SOTA LA LUPA
Quan el juliol de 2021 Carlos Mazón s'erigí en nou líder del Partit Popular una de les principals obsessions dels seus assessors fou donar-lo a conèixer. President de la Diputació d'Alacant des de 2019, Mazón tenia uns baixos índexs de coneixement públic, sobretot a les demarcacions de València i Castelló. Dos anys després de situar-se al capdavant del principal partit de l'oposició, esdevingué Molt Honorable.
Des que el juliol de 2023 prenguera possessió, Mazón i el seu equip s'han esforçat per projectar la seua figura tant de portes endins com de portes enfora. Significatiu és l'empeny que ha mostrat per rellançar la relació entre la Generalitat Valenciana i la Comunitat de Madrid, sobretot després dels anys de topades protagonitzades per Ximo Puig i Isabel Díaz Ayuso. Mazón no només viatja sovint a Madrid, sinó que ha facilitat els intercanvis comercials i turístics d'ambdós territoris.
Enfront a un Ximo Puig que reivindicava l'Espanya federal i criticava el centralisme, Carlos Mazón s'estima més presentar una imatge del territori al servei d'Espanya. Seua és també la frase, pronunciada a Fitur, segons la qual, el principal objectiu de “la Comunitat Valenciana és continuar oferint noves glòries turístiques a Espanya, que és el que més ens agrada”.
Tanmateix, el tomb generalitzat de color polític en la majoria d'autonomies del 28-M, no li ha permès erigir-se, encara, en un baró polític d'entre els més potents dins el Partit Popular. Qüestions com ara la reforma del model de finançament, cabdal per als valencians i les valencianes, és una qüestió incòmoda dins la seua formació. A parer de Raquel Valle-Escolano, a Mazón "li falta encara lideratge, però això és quelcom que es guanya amb el temps".
La darrera enquesta de la Generalitat no deixava ben parat Mazón: al 57% de la població, el President li genera poca o cap confiança
De portes endins, Mazón ha enarborat dues banderes: la d'un determinat sentit de la "llibertat", molt en consonància amb la línia d'Isabel Díaz Ayuso; i la baixada d'impostos, que va fer efectiva al setembre, en tornar de les vacances. Era la seua rèplica al que ell havia anomenat "l'infern fiscal" del Botànic.
En tot cas, el nivell de confiança que genera la figura de Carlos Mazón és molt baixa, així almenys ho reflectia la darrera enquesta publicada per Argos, el departament de prospectiva de la Generalitat. Segons aquesta enquesta, al 57,5% de la població, Carlos Mazón els generava poca o cap confiança. Per a Aida Vizcaíno el problema rau en el fet que "Mazón encara no ha sabut definir quin tipus de líder vol ser. Intenta ser un PP valencià 2.0, però alhora aproximar-se als models de lideratge d'Ayuso o Almeida".
No ho veu de la mateixa manera Álex Comes, de la consultoria La Base. Al parer seu, el seu equip ha desplegat una estratègia "interessant per visibilitzar el seu perfil". "Si es fa un seguiment de les xarxes, és un President que intenta xafar molt de carrer, estar al territori i, especialment, a les festes. Hi ha una voluntat de crear un perfil de polític proper i empàtic, que respon a la lògica d'humanitzar la política". Enfront del perfil més institucional de Ximo Puig, Mazón i el seu equip han optat per la proximitat, com es pot veure en el seu perfil d'Instagram, on igual fa un intent de jugar a rugby aprofitant la visita de l'equip de la Vila Joiosa com apareix corrent una mitja marató.